Fase d’OBSERVACIÓ PARTICIPANT (3) – “Les tardes al Centre Obert” (07-11-11)

Això avança i cada dia descobreixo més detalls a tenir en compte...

Les tardes al Centre Obert són tardes ordenades, on es segueixen unes pautes, uns horaris. Són tres hores diàries ben aprofitades on cada espai en el temps té un objectiu. Els participants són molt conscients de com funciona la tarda i el que es fa a cada hora. Les tardes funcionen amb fluïdesa menys el dia que hi ha un conflicte (alguna petita baralla entre companys o alguna mala paraula)... És el moment en que s’ha de solucionar si es vol continuar la tarda amb normalitat i tranquil·litat. Un acte per part de les educadores que el trobo molt assenyat.

He prestat atenció al llenguatge, tan verbal com no verbal. Predomina la llengua castellana tot i que si es dirigeixen a les educadores parlen en català. A vegades se’ls escapa alguna mala paraula, fet que les educadores rectifiquen i ells mateixos també. He notat que tenen el to de veu molt elevat en ocasions, els hi cota parlar amb un to moderat. Més que el verbal, tinc molt en consideració l’expressió gestual. Es nota en el gestos si un infant està nerviós o neguitós, si té son o està avorrit, o amb les mirades desafiants que pot fer si està enfadat! Curiós...

Molts dels infants i adolescents són conscients de la seva situació familiar, però em dóna la sensació que no lo suficient com per entendre perquè van amb un Centre Obert. Alguns d’ells l’anomenen casal. Venen al Centre Obert amb normalitat, sense amagar-se’n. Tot i que algun arriba amb desgana, sobretot el més grans. Hem de pensar que estan tot el dia a l’escola o a l’institut i sense passar per casa venen al centre i fins a quarts de nou no hi tornen. Els nens “motivadors” de la sala “posen les piles” als altres que algun dia no volen fer les tasques. Això és bona senyal, perquè ja ho troben com uns hàbits que s’han de fer. Lo que m’agradaria veure és si també ho apliquen a casa, llavors seria un èxit total!

M’agradaria transcriure algunes conclusions que vaig traient i anotant al diari de camp:

 .Els hàbits (bons i dolents) són transmissions hereditàries familiars de generació en generació

.Els fills són el reflex dels pares.

.És curiós que hagi de ser un agent exterior del nucli familiar qui apliqui, en molts casos, i potenciï els bons hàbits sobre els nens i nenes.

.Els dilluns són els pitjors perquè sembla com si els nens vinguessin més descontrolats. Com si el cap de setmana haguessin oblidat tot el que van fer a l’anterior. Les educadores han de “reciclar” els hàbits cada setmana.

.Són un grup molt unit, encara que tinguin edats tan diverses i vagin a escoles i instituts diferents. Es nota que hi ha un rodatge com a grup des de fa molt temps.

.Les educadores insisteixen molt en remarcar els bons hàbits.

Esperant més reflexions i conclusions!

Núria