Reflexions... (desembre 2011)

El treball de camp arriba a la seva fi... i amb ell les reflexions... Són moltes tan del concepte d’etnografia educativa com del treball en qüestió.

L’observació inicial és molt interessant, però difícil de contenir-te per a no participar. Però és una tècnica que serveix després per a l’observació participant per introduir-te a la realitat estudiada de forma participativa amb més coneixements sobre aquesta.

He aconseguit saber, comprendre i analitzar, o almenys o he intentat, les mancances dels participants del grup. 

Cada nen/a és un món, cada moment és diferent, i reacciona diferent i interioritza d’una forma diferent allò que aprèn. Per tan s’ha de tenir en compte les actuacions en general com a grup. Tenen en comú que provenen de famílies i situacions de risc semblants.

Ha estat una experiència molt positiva, m’ha fet créixer com a educadora i conèixer aquells detallets que em poden passar per alt a la feina. I sobretot conèixer l’etnografia educativa com una disciplina que podem recórrer per a conèixer i interpretar aquelles realitats socials a través de tècniques i mètodes de camp.

Núria

Conclusions... (quatre últimes setmanes)

Apunt de concloure el treball etnogràfic de camp, vaig traient conclusions…

Cal dir que les professionals que atenen a aquest infants I adolescents tenen una experiència diària i llarga en el mateix grup, realitzen un bon servei però penso que encara queda molta feina…

Està clar que els hàbits que aprenen i potencien dins el Centre Obert tenen resultats positius, es veu en la consciència que ja té el grup de fer-los cada dia, però hauríem “d’investigar” si també tenen repercussió fora del centre, si els utilitzen a casa, a l’escola, al carrer...

Són infants que els hi fa falta una base de conductes i de comportament, de normes, d’hàbits, les educadores treballen sobre aquestes mancances seguint uns “rituals” cada tarda, que fer-los repetitivament fa que es transformin en hàbits diaris.

És una entitat que fa molta feina en la vulnerabilitat dels més petits de les famílies de risc, però molts cop els limita els recursos econòmics per dur a terme més activitats de les que proposen. També potser els limita l’horari, ja que tres hores diàries és poquet i més tenint en compte que és quan surten de l’escola i poden estar ja més cansats.

Ara toca la reflexió...

NÚriA

L’entrevista... (29/11/2011)

Això de l’entrevista va ser un repte... no havia parat a pensar mai que havies d’estar tan pendent de lo que dius, lo que diu l’informador, els gestos, preocupar-se de que es senti bé...

Primer vaig preparar el guió per entrevistar a un infant o adolescent ja que els conec tan que vaig creure que tindrien la suficient confiança... però després m’ho vaig repensar, vaig creure que això d’anar allà de preguntar-los-hi coses sobre un tema i a més gravar-ho... es podien sentir una mica intimidats... i llavors l’entrevista estaria condicionada... per això vaig pensar que lo que amb els nens i nenes parlo o puc deixar per escrit també, serà més real...

Per tan, em vaig decidir per l’educadora... ja que la conec i això em pensava que em facilitaria la feina... com vaig dir en un principi en els treball etnogràfics conèixer l’entorn, els participants... pot ser més aviat un inconvenient, ja que tens la doble feina de ser objectiu d’una cosa que coneixes perfectament!

Però bé, entre l’educadora i jo vam facilitar aquesta connexió, aquesta objectivitat per a que sortís una entrevista el més sincera possible i així va ser...

Una tècnica que m’ha fet reflexionar... és molt interessant poder aprofundir sobre temes que també  inquieten a altres persones de la mateixa professió que la teva!

Només em queda dir: gràcies per la teva aportació!

Núria

Fase d’OBSERVACIÓ PARTICIPANT (3) – “Les tardes al Centre Obert” (07-11-11)

Això avança i cada dia descobreixo més detalls a tenir en compte...

Les tardes al Centre Obert són tardes ordenades, on es segueixen unes pautes, uns horaris. Són tres hores diàries ben aprofitades on cada espai en el temps té un objectiu. Els participants són molt conscients de com funciona la tarda i el que es fa a cada hora. Les tardes funcionen amb fluïdesa menys el dia que hi ha un conflicte (alguna petita baralla entre companys o alguna mala paraula)... És el moment en que s’ha de solucionar si es vol continuar la tarda amb normalitat i tranquil·litat. Un acte per part de les educadores que el trobo molt assenyat.

He prestat atenció al llenguatge, tan verbal com no verbal. Predomina la llengua castellana tot i que si es dirigeixen a les educadores parlen en català. A vegades se’ls escapa alguna mala paraula, fet que les educadores rectifiquen i ells mateixos també. He notat que tenen el to de veu molt elevat en ocasions, els hi cota parlar amb un to moderat. Més que el verbal, tinc molt en consideració l’expressió gestual. Es nota en el gestos si un infant està nerviós o neguitós, si té son o està avorrit, o amb les mirades desafiants que pot fer si està enfadat! Curiós...

Molts dels infants i adolescents són conscients de la seva situació familiar, però em dóna la sensació que no lo suficient com per entendre perquè van amb un Centre Obert. Alguns d’ells l’anomenen casal. Venen al Centre Obert amb normalitat, sense amagar-se’n. Tot i que algun arriba amb desgana, sobretot el més grans. Hem de pensar que estan tot el dia a l’escola o a l’institut i sense passar per casa venen al centre i fins a quarts de nou no hi tornen. Els nens “motivadors” de la sala “posen les piles” als altres que algun dia no volen fer les tasques. Això és bona senyal, perquè ja ho troben com uns hàbits que s’han de fer. Lo que m’agradaria veure és si també ho apliquen a casa, llavors seria un èxit total!

M’agradaria transcriure algunes conclusions que vaig traient i anotant al diari de camp:

 .Els hàbits (bons i dolents) són transmissions hereditàries familiars de generació en generació

.Els fills són el reflex dels pares.

.És curiós que hagi de ser un agent exterior del nucli familiar qui apliqui, en molts casos, i potenciï els bons hàbits sobre els nens i nenes.

.Els dilluns són els pitjors perquè sembla com si els nens vinguessin més descontrolats. Com si el cap de setmana haguessin oblidat tot el que van fer a l’anterior. Les educadores han de “reciclar” els hàbits cada setmana.

.Són un grup molt unit, encara que tinguin edats tan diverses i vagin a escoles i instituts diferents. Es nota que hi ha un rodatge com a grup des de fa molt temps.

.Les educadores insisteixen molt en remarcar els bons hàbits.

Esperant més reflexions i conclusions!

Núria

Fase d’OBSERVACIÓ PARTICIPANT (1-2)-“Les primeres interaccions” (26-10-11/02-11-11)

"Això de ser objectiva és difícil i més si coneixes el lloc i els infants des de fa molt temps! Bé, aquest és un altre tema..."

   De mica en mica he entrat a participar, a interactuar amb els “nanos”. Anant-me apropant en les meves accions però mantenint la distància i no sobrepassar el límit entre ser educador i observador participant. Els participants encara em tracten com la educadora de sempre, per això intento mantenir aquesta distància però sempre interactuant. Els infants ho veuen estrany, però els hi vaig recordant el meu rol durant el dia que faig l’observació.

Noto que el fet de que sàpiguen que els estic observant no els hi afecta, ja que es mostren tal i com són sempre (o dic de forma subjectiva!), potser perquè no ho acaben d’entendre bé o com diuen “els nens són sempre espontanis”. L’únic que els hi encurioseix és que prengui nota en una llibreta de tan en quan! Llavors és quan comencen les preguntes... Trobo interessant que siguin tan curiosos i et preguntin per les coses!

   Des de l’observació participant, a través d’interactuar amb ells, ajudant-los, he descobert noves mancances en relació als bons hàbits. També apareixen conflictes alhora de fer alguna tasca que influenciï els bons hàbits. I sobre aquestes situacions he pogut presenciar els bons recursos que tenen les educadores per solucionar-los, sobretot es basen en el diàleg, la comprensió i la reflexió sobre l’infant o l’adolescent. I el millor, és que la majoria de vegades els hi funciona!

   Ara puc entendre el perquè de l’observació inicial. M’ha servit perquè la observació participant intenta ser més objectiva, ja que en la primera part me aproximat als infants i al seu entorn com una observadora, investigadora, i no com una educadora. Aquesta aproximació a sigut mútua. He intentat veure amb una altra mirada, l’etnogràfica, els seus moviments, els seus fet, les seves paraules, i interpretar-les de la forma més objectiva.

   Pensava que fer el treball de camp en el mateix lloc de treball seria més fàcil, però surten les complicacions de la objectivitat-subjectivitat. Conec massa bé els infants i el seu entorn com per no implicar gens ni mica una part subjectiva d’opinions i sensacions envers l’observació. Penso que tampoc és dolent, sinó una mica per posicionar-se. A més, si he triat aquest tema , aquests usuaris i aquest lloc és per alguna raó, per tan els meus plantejaments inicials ja són merament subjectius.

   Però ara, he de potenciar la part objectiva i d’això tracta el treball de camp etnogràfic. Crec que ho puc aconseguir!!

Núria

Fase d’OBSERVACIÓ INICIAL – “Les segones impressions” (24-10-2011)

Comença una nova fase d’observació, més precisa...

   Estic amb el grup de grans i adolescents del centre obert entre les 17:00 i les 20:00 de la tarda. Abans d’entrar a la seva sala on es desenvolupen els hàbits, estan una estona al pati. És l’hora de fer files i pujar a les sales, cadascú té el seu lloc en taules de tres o quatre infants. La tipologia del perfil del grup d’infants i adolescents és molt variada, fet que pot ser desavantatjós alhora de realitzar determinades activitats, però també beneficiosa per a que els més grans ensenyin als més petits. El grup està format per un total de 24 nens i nenes, i estructurat en dos grups, el grup de Grans amb set infants de 6è d’E.P. i deu de 1r E.S.O. i el grup d’Adolescents format per tres joves de 2n E.S.O., tres de 3r d’E.S.O. i un de 4t E.S.O. Els dos grups normalment interactuen junts en les activitats, fet que trobo difícil alhora d’adaptar certs tipus d’activitats que puguin satisfer alhora les necessitats d’un infant de deu anys i una noieta de quinze, crec que és un handicap per les educadores però alhora un repte a nivell professional i també personal que s’ha de valorar i tenir en compte.

És molt variada la seva procedència d’origen , tot i que molts són nascuts ja a Catalunya, les regions són Espanya, Àfrica, Marroc, Equador i Pakistan. Les seves famílies tenen pocs recursos.

   Cada grup té una educadora referent. L’educadora “de sempre” està amb el grup d’Adolescents, i l’educadora voluntària que em “substitueix” per aquests dies agafa el rol amb el grup de Grans. Ser el referent significa que els nens es puguin adreçar a una persona en concret per manifestar algun problema o dubte, o per parlar amb els pares de l’infant. És una metodologia interessant trobo per no “marejar” tan al nen/a, ja que tenen molts professionals pendents d’ells (professors, psicòlegs, educadors) i poder-li fer una atenció més individualitzada. Els grup en general respecta a les dues educadores, però trobo curiós el tracte del grup de Grans amb la nova educadora. He pogut observar que són infants i joves molt desconfiats a les persones alienes, i que te’ls has de guanyar per a que puguis interioritzar amb ells, i no és fa d’un dia per l’altre. I aquesta desconfiança a l’educadora nova ho mostren amb rebel·lia i a vegades mentides d’aquelles a veure si “colen” (avui no tinc deures, no he portat els llibres, no tinc gana, sóc al·lèrgic a tal,...) per no fer alguna cosa que no els agrada tan. Posen a prova a l’educadora! Sembla estrany però el segon dia i ja ho han intentat!!

   A la sala hi ha un panell de tasques: “Sóc responsable”. On cada nen/a té una tasca a realitzar durant la setmana. És una bona forma de potenciar hàbits i responsabilitats. Les que més m’interessen pel treball de camp són: pujar/baixar el berenar de la cuina i repartir el berenar són les que agraden més; en canvi netejar la taula després de berenar, escombrar la sala i canviar les tovalloles del WC un cop a la setmana són les que fan amb més desgana. És nota que les fan cada dia i saben quin és el seu rol, però tot i així el hi fa mandra posar-s’hi a fer-les.

   Per les seves accions i pels valors que els hi transmeten les educadores tenen una visió dels hàbits d’higiene, però els supera la mandra o la desgana. Alguns podrien menjar-se l’entrepà amb les mans brutes, altres farien els deures amb la taula bruta de molles de pa. Alguns s’embruten força alhora del pati, tot i ser grans. Com també amb els hàbits d’alimentació, saben que han de menjar de tot i les educadores els hi remarquen, però el dia que toca algun aliment per berenar que no agrada ho critiquen dient que a casa d’això no en mengen. És el moment en que les educadores han de posar el valors de la comprensió sobre la taula, i dialoguen el perquè s’ho han de menjar. Els infants reflexionen i s’ho acaben menjant, amb mala gana, però s’ho acaben. A l’hora de fer els deures també se’ls apodera la mandra tot i saber quan toca fer els deures d’escola. Alguns es descuiden els llibres o no han pensat apuntar els deures a l’agenda, estratègies que opten per a veure si aquell dia no fan res. Però les educadores, com a tals, tenen sempre recursos sota la màniga! La distracció també és el seu fort, és poden encantar amb qualsevol sorollet, o aprofitar qualsevol moment per parlar amb el company del costat. Alguns demanen ajuda sovint. Mentrestant les educadores intenten que tothom estigui ocupat a l’hora d’estudi hi ha una mica d’esvalot, es nota que necessiten constant atenció perquè es posin a fer alguna cosa.

Les educadores diuen: “És hora de fer silenci! És hora d’estudi!”. La sala queda amb silenci... tot i que amb algun xiuxiueig... “M silenci i aprofita l’estona d’estudi!”. Ssshhhh!

-Vull matisar que les sensacions i percepcions que descric són actituds del grup en general, a nivell de grup, és evident que cada nen/a té la seva personalitat i pot actuar de diferents maneres davant d’una situació-

Núria

Fase d’OBSERVACIÓ INICIAL – “Les primeres impressions” (17-10-2011)

Després de fer les meves anotacions més reflexives, em proposo plasmar-les al blog.

 Referent amb la institució, és un Centre Obert molt ben equipat que acull uns 70 infants cada tarda de 17:00 a 20:00 de la tarda. Els participants que jo estic observant són els més grans, un grup de 24 infants i adolescents entre 12 i 16 anys. Treballo en aquest centre obert des de fa cinc anys i precisament amb aquest grup, amb una altra educadora. Crec que se’m farà difícil ser objectiva, tal i com els conec i conec el funcionament de les tardes al centre, però aquesta és la meva fita per tal de veure “amb uns altres ulls” l’adquisició d’hàbits.

 El meu primer dia d’observadora va ser una mica estrany, per mi i pels infants i adolescents, ja que no participava amb ells sinó només observava. Però amb la meva companya de feina, l’altra educadora, els hi vam explicar la meva funció que faria durant alguns dies puntuals i ho van entendre, més o menys, sobretot els més grans. Tot i que, com sempre, davant d’una “cosa nova” sempre comencen a preguntar, fet que trobo molt interessant, ja que almenys es pregunten els perquès i es van interessar per la situació, fet que em produeix molta satisfacció. També vam presentar una altra educadora però voluntària del centre que em “substituiria” aquells dies que jo realitzes el treball de camp al centre. Aquest fet els va estranyar molt més, com si no els hi fes gaire gràcia.  És un punt que crec que se m’afegirà per observar! Ja que crec que la relació amb l’educador/a és importantíssima.

 Per part de l’equip educatiu del centre obert (quatre educadores i un educador) s’han mostrat molt receptius en que fes aquest treball de camp, sobretot l’assistent social. Tinc avantatge perquè hi treballo però sempre s’agraeix que et deixin “llibertat” per desenvolupar-te tan a nivell professional com personal.

 Uns altres aspectes que vaig observar més atentament del compte va ser com anaven vestits, si s’embrutaven molt a l’hora del pati, si alhora de berenar es netejaven bé les mans, si tenien gana i/o volien repetir d’entrepà, si portaven deures, la manera de fer-los. Penso que al respecte ja hi tinc unes reflexions, però prefereixo esperar un dia més d’observació. Però puc adelantar que és evident que té relació principalment amb les seves famílies, concretament amb els progenitors, pel que he pogut observar a l’hora d’entrada i sortida del centre que és quan és té contacte amb els pares.

Per acabar matisar que en una primera observació les educadores treballen amb el hàbits que pot generar una tarda al centre obert: rentar-se les mans i la cara abans i després de berenar, berenar assentats a les taules per grups de tres o quatre, netegen les taules, realitzen una estona de reforç escolar i estudi assentats, tal i com estan per berenar, abans de fer l’activitat de lleure , al finalitzar o durant la tarda cadascú realitza la tasca que li correspon.

 El que he notat és que m’estic fixant en detalls que quan estic treballant no m’hi fixo. Tot i que de moment tot ho trobo ”al seu lloc”: infants i adolescents amb diferents dificultats i mancances que altres nens i nenes de la seva edat no tenen perquè han nascut en una família que no els hi falta de res i per altra unes educadores que empren bons hàbits per minvar aquestes mancances. Tot i així estic segura que trobaré aspectes que m’agradaran i altres que no tan per part dels infants però també de les educadores.

 Aquestes són les meves primeres observacions i impressions. Penso que encara em queda un altre dia d’observació inicial!

Continuem observant!

Núria