Això de l’entrevista va ser un repte... no havia parat a pensar mai que havies d’estar tan pendent de lo que dius, lo que diu l’informador, els gestos, preocupar-se de que es senti bé...
Primer vaig preparar el guió per entrevistar a un infant o adolescent ja que els conec tan que vaig creure que tindrien la suficient confiança... però després m’ho vaig repensar, vaig creure que això d’anar allà de preguntar-los-hi coses sobre un tema i a més gravar-ho... es podien sentir una mica intimidats... i llavors l’entrevista estaria condicionada... per això vaig pensar que lo que amb els nens i nenes parlo o puc deixar per escrit també, serà més real...
Per tan, em vaig decidir per l’educadora... ja que la conec i això em pensava que em facilitaria la feina... com vaig dir en un principi en els treball etnogràfics conèixer l’entorn, els participants... pot ser més aviat un inconvenient, ja que tens la doble feina de ser objectiu d’una cosa que coneixes perfectament!
Però bé, entre l’educadora i jo vam facilitar aquesta connexió, aquesta objectivitat per a que sortís una entrevista el més sincera possible i així va ser...
Una tècnica que m’ha fet reflexionar... és molt interessant poder aprofundir sobre temes que també inquieten a altres persones de la mateixa professió que la teva!
Només em queda dir: gràcies per la teva aportació!
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada