Fase d’OBSERVACIÓ INICIAL – “Les segones impressions” (24-10-2011)

Comença una nova fase d’observació, més precisa...

   Estic amb el grup de grans i adolescents del centre obert entre les 17:00 i les 20:00 de la tarda. Abans d’entrar a la seva sala on es desenvolupen els hàbits, estan una estona al pati. És l’hora de fer files i pujar a les sales, cadascú té el seu lloc en taules de tres o quatre infants. La tipologia del perfil del grup d’infants i adolescents és molt variada, fet que pot ser desavantatjós alhora de realitzar determinades activitats, però també beneficiosa per a que els més grans ensenyin als més petits. El grup està format per un total de 24 nens i nenes, i estructurat en dos grups, el grup de Grans amb set infants de 6è d’E.P. i deu de 1r E.S.O. i el grup d’Adolescents format per tres joves de 2n E.S.O., tres de 3r d’E.S.O. i un de 4t E.S.O. Els dos grups normalment interactuen junts en les activitats, fet que trobo difícil alhora d’adaptar certs tipus d’activitats que puguin satisfer alhora les necessitats d’un infant de deu anys i una noieta de quinze, crec que és un handicap per les educadores però alhora un repte a nivell professional i també personal que s’ha de valorar i tenir en compte.

És molt variada la seva procedència d’origen , tot i que molts són nascuts ja a Catalunya, les regions són Espanya, Àfrica, Marroc, Equador i Pakistan. Les seves famílies tenen pocs recursos.

   Cada grup té una educadora referent. L’educadora “de sempre” està amb el grup d’Adolescents, i l’educadora voluntària que em “substitueix” per aquests dies agafa el rol amb el grup de Grans. Ser el referent significa que els nens es puguin adreçar a una persona en concret per manifestar algun problema o dubte, o per parlar amb els pares de l’infant. És una metodologia interessant trobo per no “marejar” tan al nen/a, ja que tenen molts professionals pendents d’ells (professors, psicòlegs, educadors) i poder-li fer una atenció més individualitzada. Els grup en general respecta a les dues educadores, però trobo curiós el tracte del grup de Grans amb la nova educadora. He pogut observar que són infants i joves molt desconfiats a les persones alienes, i que te’ls has de guanyar per a que puguis interioritzar amb ells, i no és fa d’un dia per l’altre. I aquesta desconfiança a l’educadora nova ho mostren amb rebel·lia i a vegades mentides d’aquelles a veure si “colen” (avui no tinc deures, no he portat els llibres, no tinc gana, sóc al·lèrgic a tal,...) per no fer alguna cosa que no els agrada tan. Posen a prova a l’educadora! Sembla estrany però el segon dia i ja ho han intentat!!

   A la sala hi ha un panell de tasques: “Sóc responsable”. On cada nen/a té una tasca a realitzar durant la setmana. És una bona forma de potenciar hàbits i responsabilitats. Les que més m’interessen pel treball de camp són: pujar/baixar el berenar de la cuina i repartir el berenar són les que agraden més; en canvi netejar la taula després de berenar, escombrar la sala i canviar les tovalloles del WC un cop a la setmana són les que fan amb més desgana. És nota que les fan cada dia i saben quin és el seu rol, però tot i així el hi fa mandra posar-s’hi a fer-les.

   Per les seves accions i pels valors que els hi transmeten les educadores tenen una visió dels hàbits d’higiene, però els supera la mandra o la desgana. Alguns podrien menjar-se l’entrepà amb les mans brutes, altres farien els deures amb la taula bruta de molles de pa. Alguns s’embruten força alhora del pati, tot i ser grans. Com també amb els hàbits d’alimentació, saben que han de menjar de tot i les educadores els hi remarquen, però el dia que toca algun aliment per berenar que no agrada ho critiquen dient que a casa d’això no en mengen. És el moment en que les educadores han de posar el valors de la comprensió sobre la taula, i dialoguen el perquè s’ho han de menjar. Els infants reflexionen i s’ho acaben menjant, amb mala gana, però s’ho acaben. A l’hora de fer els deures també se’ls apodera la mandra tot i saber quan toca fer els deures d’escola. Alguns es descuiden els llibres o no han pensat apuntar els deures a l’agenda, estratègies que opten per a veure si aquell dia no fan res. Però les educadores, com a tals, tenen sempre recursos sota la màniga! La distracció també és el seu fort, és poden encantar amb qualsevol sorollet, o aprofitar qualsevol moment per parlar amb el company del costat. Alguns demanen ajuda sovint. Mentrestant les educadores intenten que tothom estigui ocupat a l’hora d’estudi hi ha una mica d’esvalot, es nota que necessiten constant atenció perquè es posin a fer alguna cosa.

Les educadores diuen: “És hora de fer silenci! És hora d’estudi!”. La sala queda amb silenci... tot i que amb algun xiuxiueig... “M silenci i aprofita l’estona d’estudi!”. Ssshhhh!

-Vull matisar que les sensacions i percepcions que descric són actituds del grup en general, a nivell de grup, és evident que cada nen/a té la seva personalitat i pot actuar de diferents maneres davant d’una situació-

Núria