"Això de ser objectiva és difícil i més si coneixes el lloc i els infants des de fa molt temps! Bé, aquest és un altre tema..."
De mica en mica he entrat a participar, a interactuar amb els “nanos”. Anant-me apropant en les meves accions però mantenint la distància i no sobrepassar el límit entre ser educador i observador participant. Els participants encara em tracten com la educadora de sempre, per això intento mantenir aquesta distància però sempre interactuant. Els infants ho veuen estrany, però els hi vaig recordant el meu rol durant el dia que faig l’observació. Noto que el fet de que sàpiguen que els estic observant no els hi afecta, ja que es mostren tal i com són sempre (o dic de forma subjectiva!), potser perquè no ho acaben d’entendre bé o com diuen “els nens són sempre espontanis”. L’únic que els hi encurioseix és que prengui nota en una llibreta de tan en quan! Llavors és quan comencen les preguntes... Trobo interessant que siguin tan curiosos i et preguntin per les coses!
Des de l’observació participant, a través d’interactuar amb ells, ajudant-los, he descobert noves mancances en relació als bons hàbits. També apareixen conflictes alhora de fer alguna tasca que influenciï els bons hàbits. I sobre aquestes situacions he pogut presenciar els bons recursos que tenen les educadores per solucionar-los, sobretot es basen en el diàleg, la comprensió i la reflexió sobre l’infant o l’adolescent. I el millor, és que la majoria de vegades els hi funciona! Ara puc entendre el perquè de l’observació inicial. M’ha servit perquè la observació participant intenta ser més objectiva, ja que en la primera part me aproximat als infants i al seu entorn com una observadora, investigadora, i no com una educadora. Aquesta aproximació a sigut mútua. He intentat veure amb una altra mirada, l’etnogràfica, els seus moviments, els seus fet, les seves paraules, i interpretar-les de la forma més objectiva.
Pensava que fer el treball de camp en el mateix lloc de treball seria més fàcil, però surten les complicacions de la objectivitat-subjectivitat. Conec massa bé els infants i el seu entorn com per no implicar gens ni mica una part subjectiva d’opinions i sensacions envers l’observació. Penso que tampoc és dolent, sinó una mica per posicionar-se. A més, si he triat aquest tema , aquests usuaris i aquest lloc és per alguna raó, per tan els meus plantejaments inicials ja són merament subjectius.
Però ara, he de potenciar la part objectiva i d’això tracta el treball de camp etnogràfic. Crec que ho puc aconseguir!!
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada